El wòlof - La Koumba amb mare i la Koumba sense mare
language

Initializing audio Loading audio…

La Koumba amb mare i la Koumba sense mare Aquesta és la història d’una noia que es deia Koumba i que vivia feliçment amb la seva mare, l’Awa Ndem, i el seu pare, en Mamadu. Un dia, però, la mare es va morir, i des d’aquell moment la jove va passar a dir-se Koumba sense mare. El pare es va tornar a casar amb una dona que ja tenia una filla que també es deia Koumba; ara bé, a aquesta altra li deien Koumba amb mare per diferenciar-la de la nostra protagonista. La Koumba amb mare era una noia molt mal educada i poc respectuosa, ben al contrari de la Koumba sense mare. De fet, la madrastra tampoc era bona persona, perquè no tractava bé la Koumba sense mare, de vegades fins i tot li pegava. Un matí, cridà la seva fillastra i li va ordenar que anés al mar Ndayan a rentar les teles amb què es vestien i que no tornès fins que fossin ben blanques. La Koumba sense mare va caminar molts dies per la sabana fins que es va trobar una dona molt vella que només tenia un peu, una mà i un ull. La jove la va saludar educadament i la vella li va preguntar: “On vas, petita?” Ella li va explicar que la seva madrastra l’havia enviat al mar de Ndayan perquè rentés les robes fins que quedessin ben netes i estava buscant el camí per arribar-hi. La velleta li va regalar tres ous i li digué: - Aquest primer ou l’has d’esclafar quan estiguis al bell mig de la sabana. El segon ou l’has d’esclafar quan ja vegis el teu poble de lluny. I el tercer i últim ou l’has d’esclafar just abans d’entrar al poblat. Ara bé, has de vigilar de no barrejar els ous i de trencar-los en l’ordre que t’he dit. Ara vés, torna-te’n cap a casa i que Déu et guiï. La Koumba sense mare es va agenollar per donar-li les gràcies i va continuar el seu camí. Després de dies de viatge va arribar al bell mig de la sabana, va agafar el primer ou, el va esclafar i en van sortir dos guerrers armats que van continuar caminant amb ella per protegir-la. Finalment començaren a divisar el poble de lluny i va ser llavors quan la Koumba sense mare va esclafar el segon ou i en sortiren un lleó i un tigre, que els guerrers van matar de seguida. Quan arribaren a l’entrada de la vila esclafà el tercer ou i, de sobte, aparegueren dos sacs ben plens, un d’or i l’altre de plata, i les teles ben blanques i netes. Amb tot això va tornar cap a casa i tot el poble va sortir a rebre-la. Gràcies a la seva bona educació i a l’ajut de la velleta ja no va haver d’anar al mar de Ndayan i es va convertir en la dona més important del poblat.