Àrab - En shertat i els anyells de llet
language

Initializing audio Loading audio…

EN SHERTAT I ELS ANYELLS DE LLET En el pasturatge de la vida beduïna, els anyells de llet no solien sortir a pasturar amb el bestiar adult, es quedaven al costat de les haimes dels pastors mentre aprenien a pasturar amb les herbetes tendres que creixien al voltant de les tendes i els infants els vigilaven. De vegades, els anyells de llet sortien dels límits del seu terreny i anaven a pasturar als terrenys de les haimes veïnes. Llavors, els petits pastors avisaven les mares perquè els anessin a buscar i els tornessin als seus corrals. Un bon dia, com de costum, en Shertat estava buscant menjar i va trobar uns anyells petits i tendres que estaven pasturant al voltant de la seva haima. Es va abalançar sobre seu i va començar a perseguir-los. Els animalets van córrer cap a la haima del seu pastor i hi van arribar morts de por. En Shertat, concentrat a enxampar-los, havia corregut tant que no s’havia adonat d’on era fins que no va ser a l’interior de la haima davant de la cara enfadada del pastor. Quan se’n va adonar, no sabia com justificar la seva actitud i li va dir: “Hauries de vigilar més els teus anyellets perquè són ells els que m’estaven molestant.” En la narrativa sahrauí és característic que els animals parlin, tinguin qualitats humanes i es relacionin amb els humans. El més conegut d’aquests personatges és en Shertat, un animal molt semblat a un ós. En Shertat cau sempre en els més catastròfics errors a causa de la seva malaptesa, les males formes i la golafreria. Es tracta de defectes que en la societat sahrauí són mal vistos, encara que en els contes fan molta gràcia. En Shertat és un personatge que es posa com a exemple del que no s'ha de fer, i els seus contes estan tan arrelats en la societat sahrauí que fins i tot algunes expressions que hi apareixen s’utilitzen per criticar un determinat comportament no acceptat per l’opinió pública.