El Ful - El conte de la hiena i la llebre
language

Initializing audio Loading audio…

EL CONTE DE LA HIENA I LA LLEBRE Hi havia una vegada, fa molt i molt temps, una llebre i una hiena que van decidir anar a caçar plegades. Es van llevar ben d’hora i es van endinsar al bosc. Després de caminar i caminar sense trobar res, van ensopegar amb un arbre molt gros. Era un baobab. La llebre, que tots sabem que és un animal molt llest, va suggerir a la hiena que podien parar un moment i mirar-se l’arbre amb més atenció. Així, van descobrir que l’arbre tenia un forat i que dins del forat hi havia abelles; per tant, devia estar ple de mel. La llebre va animar la hiena perquè entrés dins del forat, però el va advertir tot dient-li que s’havien de dir unes paraules concretes perquè el forat s’obrís. “Perquè el forat s’obri has de dir berewayan, que vol dir obre’t. Un cop hagis entrat hauràs de tancar el forat tot dient berekep. Ho has entès?” La hiena, que no podia parar de pensar en la mel, va assentir sense prestar atenció a les instruccions de la seva companya. La llebre va ser la primera d’entrar, va pronunciar les paraules correctament i no va sortir de l’arbre fins que no va estar ben tipa. La hiena esperava a fora amb impaciència, i tan bon punt la llebre en va sortir i es va tancar el forat, va pronunciar la primera paraula, berewayan. Va entrar dins de l’arbre i va tancar el forat tot dient berekep. . Va menjar amb golafreria fins que es va atipar de valent i llavors va provar de sortir, però no recordava bé les paraules i va començar dient berekep. Evidentment, la porta no s’obria perquè no deia el mot adequat. Després de provar-ho durant una llarga estona, finalment va dir berewayan i la porta es va obrir, però com que tenia tanta pressa per sortir va dir berekep abans d’hora i la porta es va tornar a tancar i li va enganxar mig cos a dins. Com que no recordava la paraula per obrir va continuar dient berekep i la llebre reia sense parar perquè només veia la meitat del cos de la seva amiga. Quan la hiena es va calmar, va recordar que la paraula per obrir era berewayan i no berekep, que era per tancar, i així la porta es va obrir i va poder treure l’altra meitat del cos de dins del forat.